"El Tito Pedro és l'ànima de l'equip, porta tota la vida amb nosaltres, des que el club es va fundar. És el pare de tots els que formen part del club. És l'avi que tothom voldria tenir i els més petits l'estimen amb bogeria", explica el president del Sector Montserratina, en Valentín Martín Toribio.

Però, qui és en Tito Pedro? En Tito Pedro és l'encarregat de material de la UD Sector Montserratina, un club de Viladecans. Com ell, tants altres encarregats de club d'arreu de Catalunya fan una labor silenciosa i callada però essencial perquè els 150.000 jugadors catalans puguin gaudir del futbol el cap de setmana.

"Han canviat molt les coses: abans arribava al camp dues hores abans de l'inici del primer partit, agafava el carret de la calç, tirava les cordes i marcava les línies. Ara s'encarrega de preparar la roba a cada vestidor, sigui de la categoria que sigui. Infla les pilotes, rep l'àrbitre quan arriba, l'acompanya al seu vestuari...", repassa Martín i afegeix que "amb les instal·lacions noves, gràcies al suport que sempre hem tingut l'Ajuntament de Viladecans, el seu treball s'ha simplificat, però segueix sent fonamental. Són molts equips, i la roba ha d'estar a punt per competir. Té un control absolut de tot el que passa al club "

Martín, que sent el club com a propi, de fet és un dels Fundadors i primers jugadors, no dubta a qualificar al Tito Pedro com "el millor fitxatge que fem cada temporada" i afegeix que "per sort no costa res renovar-lo, viu absolutament el nostres colors".

El president del club també té un especial record dels vicepresidents que hi havia en el moment fundacional: José Moreno i Àngel Zamora. Recorda tots els moments que van passar junts, de les dificultats i de les reunions amb pares. De la fusió amb el Dr.Huguet i de com van passar a ser un club de bar a ser un club federat; un club que setmana rere setmana, temporada rere temporada, desenvolupa una gran labor al barri de la Montserratina.

"Nosaltres volem ser molt honestos. No aspirem arribar a primera divisió. Volem fer una tasca social al poble per a tothom: des que comencen a córrer amb la pilota fins que es jubilen de veterans, ja que molts realitzen tota la seva carrera futbolística aquí amb nosaltres ", explica el president. Malgrat el gran sentiment i el gran amor que professa pel club, Martín te molt clar que tard o d'hora cal deixar pas a la gent jove ja que "com diu aquella cançó de Julio Iglesias 'al final les obres queden, la gent se'n va, altres que vénen les continuaran, la vida segueix igual'". I la seva voluntat i la seva missió és aconseguir que altres les continuïn amb el mateix coratge i el mateix bon fer que la seva junta directiva.

Mentrestant, en Tito Pedro, amb el seu company Martín, continuarà amb la labor de fer possible que els nens puguin entrenar i el cap de setmana fer allò que més els hi agarada: jugar a futbol.