El partit de demà serà el darrer de Johan Cruyff a la banqueta catalana. Abans del seu comiat hem volgut parlar amb ell sobre futbol, sobre la Selecció i sobre la seva vinculació amb Catalunya.
Què ha suposat per tu, Johan, dirigir a la Selecció Catalana?
Hi ha dos tipus de detalls que destacaria. Una cosa és ser el seleccionador per un partit a l'any, i l'altra, la que més m'ha impressionat, és la predisposició de tots els jugadors a disputar un partit només per l'orgull de vestir la samarreta de Catalunya i ensenyar d'on ets.
Aquest any vam convidar inicialment a 22 jugadors que després es van convertir en 23 perquè fem un homenatge al Sergio González, però hem estat en contacte amb 30 o 35 i tothom vol venir. Lògicament tots no hi caben, però tots ells estan disposats a jugar i això em dóna un orgull enorme. La mentalitat de l'esportista ha de ser així.
Què et vas plantejar quan et van oferir ser seleccionador català?
És més que res un compromís personal que té a veure amb la manera com jo entenc la vida. És com una obligació que m'he imposat a mi mateix. Vaig venir aquí, sempre m'heu tractat bé en tots els aspectes, he passat per totes les etapes, com a jugador, com a entrenador, com a assessor, com a president d'honor i, ara com a seleccionador. Jo, personalment, he complert amb la meva manera de pensar.
Tot i que sempre diuen que amb tots els anys que portes aquí encara no parles el català, possiblement hi ha molta gent que desconeix la implicació que des de fa molts anys has tingut amb el país, amb Catalunya.
Aquí hi ha vàries coses a dir. La primera, jo no faig mai una entrevista en català perquè no vull donar avantatge al periodista. M'agrada que sigui ell el que s'hagi d'esforçar per entendre'm a mi.
I segona, com a personatge mundial la meva prioritat era la de mostrar al FC Barcelona a l'exterior. Jo coneixia com era de gran el club i el que representava per la gent, però a fora, sense resultats, no es conexia el per què era un club tan important i especial.
Però jo recordo que, per exemple, quan no era possible que un pare català posés Jordi al seu fill tu ho vas fer. També et vas implicar amb dirigents polítics perseguits durant el franquisme,?
Si sóc honest, moltes vegades aquestes coses coincideixen amb el no parlar català perquè jo mai no vaig saber que no es podia inscriure el nom de Jordi. A mi només m'agradava com sonava el nom i el vaig posar sense saber si es podia o no.
L'altra anècdota va ser en l'època en que el president Tarradellas tornava de l'exili. Jo sabia que prop de Montanyà hi ha un poble que es diu Taradell, i em van fer una pregunta que vaig entendre malament. Em van preguntar sobre què pensava de Tarradellas i jo vaig interpretar que em preguntaven pel poble! Total, que es va entendre que Tarradellas era "l'home del poble" quan estava volent dir que Taradell era un poble. Després, lògicament, la gent em dèia "oh, què bé, tu coneixes la història?!".
Aquestes són les coses que té la sort. Jo normalment penso que les coses mai no passen perquè sí. M'imagino que en aquell moment s'intuïa que viuria aquí 40 anys; i per viure aquí 40 anys s'hi ha d'estar a gust i la gent t'ha d'estimar.
En la mesura del possible, i dins del món del futbol, sempre has pogut fer el que has volgut?
Amb la mentalitat holandesa que tinc, jo sempre decideixo el meu futur. Em puc equivocar, però si ho faig sempre serà seguint els meus pensaments, no els dels altres.
Al final he aconseguit el que volia, però m'ha costat moltes "batalles" perquè convèncer a la gent que ha nascut condicionada i educada d'una forma totalment diferent a la teva és complicat. Entens la mentalitat, però si la intentes canviar acabes xocant. No es podia viure, per exemple, com es vivia en l'època de Núñez, era impossible.
A Holanda això era totalment diferent i per això aquí em costava acceptar certes coses. Sempre s'ha d'evolucionar, i l'evolució és fruit de la feina de la gent jove. Per això sempre s'ha de tenir sang nova, per adaptar-se a les situacions del moment.
Ara estem vivint una època en la que el Barça està considerat el millor equip del planeta. Mai no s'havia vist un futbol com aquest. I tot el món et fa partícep d'això, es diu que tot ve del "model Johan". Però tu, personalment, quan els veus jugar hi reconeixes la teva feina?
El futbol té dues coses: una és el resultat. I, l'altra, en el nostre cas, és ser el mirall dels joves. Això és el més important, per això ets famós i la gent escriu sobre tu.
La feina que he fet sempre ha estat perquè els joves tinguin alguna cosa a imitar: comportament, treball, intentar fer coses noves, acceptar guanyar, acceptar perdre...
Ja per acabar, Johan, et quedes amb algún moment, amb algun detall d'aquesta etapa com a seleccionador?
Sempre ens recordarem dels resultats. Ostres, el dia que vam jugar contra Argentina vam fer un partit meravellós. Tots van jugar molt bé, i tot va ser per guanyar i per propi orgull. En aquells moments penses que estàs jugant un partit perquè tothom parli de la Selección Catalana. Ja sabem que no és un partit oficial, però si guanyes contra una Argentina com la que va venir? allà el treball està fet! Dóna un missatge directe. I aquesta era part del meu objectiu.
I un missatge pel teu successor?
Sobretot tenir clar que depens de la mentalitat dels jugadors, perquè no es pot obligar de res a ningú. Però, sobretot, cal fer que ells s'adonin que donen alguna cosa d'ells mateixos per la Selecció. Al mateix temps són joves i darrera tenen un club que els paga; de manera que en aquests partits encara cal estar més atent que en d'altres per intentar evitar qualsevol lesió.
És el que els intento transmetre jo: jugar per gaudir, però amb la consciència que el dia següent s'ha de tornar a la feina amb el teu equip.
Demà tornarem a veure, per última vegada, a Johan Cruyff com a seleccionador nacional de Catalunya. Un reclam més per no perdre's el primer partidàs del 2013: CATALUNYA - NIGÈRIA, 19 hores, Estadi de Cornellà-El Prat.
