Les molèsties musculars en el futbol
Mutualitat FCF | 05/11/2020
Seguir estrictament les indicacions dels metges i tenir paciència per no voler a competir abans d'estar totalment recuperat serà bàsic per apaivagar aquests molestos dolors.
Les molèsties musculars en el futbol

Començant pel dolor que presenta, a priori, menor gravetat, el futbolista pot sentir molèsties musculars pel simple esforç de la competició. L'excés de força o la repetició d'un mateix gest poden portar a sobrecàrregues. Aquests esforços extramusculars poden comportar posteriors lesions en articulacions o estructures tendinoses o lligamentoses, que agreugen l'estat físic del futbolista.

Per tant, és important eliminar la possible sobrecàrrega o contractura i, com a conseqüència, erradicar el dolor i la possible limitació que provocava la molèstia muscular. En molts casos no és així i el futbolista segueix competint amb dolors, exposant-se a pitjors conseqüències. Un segon cas de dolor muscular pot aparèixer com a resultat d'una deficient recuperació d'una lesió prèvia. Això passa perquè el pla de rehabilitació ha estat inadequat o no s'ha portat a terme de manera correcta. Les presses dels futbolistes i dels seus tècnics per tornar a la competició poden portar a recaigudes d'una mateixa lesió. Per aquesta raó, els metges de la Mutualitat Catalana de Futbolistes insisteixen en el fet que no és el mateix l'alta mèdica que l'alta esportiva.

Els temps de curació s’han de complir

La primera la determinen els serveis mèdics quan el procés curatiu arriba a la seva fi, però la segona decisió depèn dels tècnics de l'equip i hauria d'establir-se quan el futbolista hagi recuperat la potència, força i habilitat de la zona lesionada.

El tercer escenari en el qual pot trobar-se el futbolista seria el dolor després d'una intervenció quirúrgica. Aquest és el més greu i preocupant per totes les parts implicades. En aquest sentit, a més de la tècnica quirúrgica que se seleccioni, és clau complir amb exactitud els terminis de recuperació que marqui el tipus de lesió i d'intervenció. A més, la intensitat en la tornada als entrenaments ha de ser progressiva i contínuament adaptada al futbolista. És el cas de la readaptació al futbol després d'una lesió de lligament encreuat anterior.

Són moltes les ocasions en les quals les urgències esportives i econòmiques prevalen i s'imposen sobre les de la salut, malgrat que a la llarga repercuteixen negativament sobre elles mateixes.



Consulta el manifest 8 de març
Utilitzem cookies pròpies i de tercers. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, prement en Més informació.