Catalunya és terra de futbol sala. El territori català sempre ha gaudit d'un gran nivell sobre la pista gràcies al talent i esforç dels nostres entrenadors/es, jugadors/es, clubs i tots els amants del futbol sala involucrats. No obstant això, com en tots els esports, sempre hi ha la possibilitat de fer-se mal i lesionar-se. El futbol sala és un esport d’alta intensitat que combina velocitat, canvis constants de direcció, salts i contacte físic en un espai reduït. Aquestes característiques el converteixen en una disciplina molt dinàmica i atractiva, però també impliquen un risc elevat de lesions. Per tant, conèixer quines són les més habituals pot ajudar a prevenir-les i a actuar correctament.

Les lesions musculars són molt freqüents en el futbol sala, especialment a les extremitats inferiors. Les més comunes són les distensions i trencaments musculars juntament amb les contractures.

• Distensions i trencaments musculars: afecten sobretot els isquiotibials, els quàdriceps i els bessons. Normalment, es produeixen després d'un esprint sobtat, d'una frenada brusca o d’un escalfament insuficient o inadequat.
• Contractures: apareixen per sobrecàrrega muscular, l'acumulació de molts partits disputats o d'una recuperació forçada abans d'hora.

L’esquinç de turmell és una de les lesions més habituals en el futbol sala. En un canvi ràpid de direcció, un gir sobre un sol peu o d'una trepitjada fortuïta, el jugador/a pot caure lesionat. Depenent de la gravetat de l'esquinç, distingim entre el lleu i el greu. 

• Esquinç lleu: afecta lleument els lligaments i permet una recuperació relativament ràpida.
• Esquinç greu: pot implicar ruptura parcial o total dels lligaments i requerir més temps de recuperació i rehabilitació.

Sens dubte, si hi ha una articulació a la qual se li exigeix molt en aquest esport és el genoll. D'aquí ve el gran ventall de lesions de genoll que un/a futbolista pot patir al llarg de la seva trajectòria. Cada genoll i lesió en aquesta zona és un món i en trobem de molt concretes, però les més reconegudes són les que afecten el lligament encreuat anterior, el menisc i la tendinitis rotuliana. 

• Lesió del lligament encreuat anterior (LCA): Al futbol sala és menys freqüent que en el futbol 11, però als girs bruscos o en una mala caiguda després de saltar apareix el risc.
• Lesions de menisc: poden produir-se pels moviments de rotació amb el peu clavat a terra.
• Tendinitis rotuliana: està relacionada amb els salts repetits i la sobrecàrrega.

Les tendinitis sorgeixen a causa de l’ús repetitiu de determinades zones, especialment, al peu.

• Tendinitis d’Aquil·les: El seu origen rau en una sobrecàrrega, l'ús de calçat inadequat o la manca de flexibilitat. 
• Fasciïtis plantar: Es tracta d'un dolor a la planta del peu que, sovint, s'associa a les superfícies dures i a un excés d’entrenament.

Finalment, però no menys importants, també existeixen les lesions traumàtiques. El futbol sala és menys agressiu que d'altres esports de contacte, però això no l'eximeix d'aquest tipus de lesions. Les més comunes, contusions i fractures.

• Contusions: cops directes amb altres jugadors o amb la pilota.
• Fractures: són menys freqüents, però possibles en dits del peu, de la mà o al canell.

La prevenció, clau per a reduir el risc de lesions

Lesionar-se pot ser una qüestió també de mala sort. Tanmateix, el risc de patir-ne un cop ets conscient de quines són les més habituals i de com treballar en la prevenció de lesions permet que la pràctica del futbol sala sigui més segura durant més temps en la vida d'un futbolista, sigui professional, amateur o en partits més distesos amb amics i amigues.