Entrenadors històrics del futbol català: capítol 8
Comitè Entrenadors | 01/07/2020
Vicenç Dauder, Arcadi Prat, Roberto Álvarez i Paco Martínez Bonachera són els protagonistes d’una nova entrega de l’FCF dedicada als tècnics que han marcat una època.
Entrenadors històrics del futbol català: capítol 8
Roberto Álvarez, en la seva etapa com a tècnic del Palamós CF, l'any 1991 / FOTO: El Punt

La Federació Catalana de Futbol segueix aquest dimecres amb la sèrie dedicada als entrenadors històrics del futbol català, amb l’entrega d’un nou capítol en homenatge als tècnics de casa nostra. Vicenç Dauder, Arcadi Prat, Roberto Álvarez i Paco Martínez Bonachera són els protagonistes de la vuitena entrega del treball, amb el repàs a la seva trajectòria en equips d’arreu del territori on han marcat una època.

En una iniciativa conjunta del Comitè Tècnic d’Entrenadors, amb la col·laboració del membre de l’òrgan i representant a Barcelona, Julià Garcia, l’FCF centra aquest  nou recull en la figura de quatre entrenadors nascuts fins a la dècada dels cinquanta del segle XX, respectant l’ordre cronològic de la seva data de naixement, amb l’ànim de documentar la seva àmplia experiència a les banquetes des de les categories d’elit fins a la territorial, al llarg de les últimes dècades.

Paco Bonachera, després d'un RCD Espanyol - CE Europa de Copa del Rei al vell Sarrià, el 1984 / FOTO: Arxiu Ramon Vergés

VICENÇ DAUDER

Vicenç Dauder (València, 1924 - Castelló de la Plana, 2001) va ser un porter llegendari i un autèntic rodamón de les banquetes durant més de tres dècades. Catalogat com a ‘portero ciclópedo’ pel novel·lista Wenceslao Fernández Flores, Vicenç Dauder va ser un exemple de superació per afrontar amb optimisme situacions complicades. Les greus lesions que van marcar la seva trajectòria com a futbolista li van servir per ser més fort psicològicament. Directe i empàtic, va deixar una empremta inesborrable als equips per on va passar pel seu professionalisme i per la passió i amor que sentia pel futbol.

La trajectòria de Dauder a les banquetes és realment impressionant i extensa. Va iniciar la seva etapa com a tècnic dirigint l’Hércules CF. Disciplinat i metòdic, va asseure’s a la banqueta al Crevillente Deportivo, la UE Figueres, el CD Eldense –en dues etapes diferents–, la UD Las Palmas, novament l’Hércules CF, el RCD Mallorca, el CD Castellón, l’Algemesí CF, el Club Gimnàstic de Tarragona –en dues etapes diferents–, el Terrassa FC, l'AD Almería, el Levante UD, el Vinaròs CF, el FC Andorra –en dues etapes diferents–, el CE Sabadell i el FC la Seu d’Urgell. Va convertir-se en un especialista en aconseguir ascensos: va pujar a Primera Divisió amb la UD Las Palmas (1963-1964); a Segona Divisió ‘A’ amb el CD Eldense (1961-1962), el CD Castellón (1968-1969), el Club Gimnàstic de Tarragona (1971-1972), el Terrassa FC (1979-1980) i el CE Sabadell, amb campionat de lliga inclòs (1983-1984); i a la Segona Divisió ‘B’ a l'AD Almería (1976-1977) i el FC Andorra (1979-1980).

Dauder, a Catalunya des de petit, va donar les seves primeres passes com a porter al Centre Parroquial San José, a Badalona, i després de passar per l’Industrias Plásticas, va debutar en el club del seu cor, el CF Badalona. Posteriorment, va fitxar pel CE Europa, el CF Vilanova i el Club Gimnàstic de Tarragona. La seva seguretat sota pals, reflexos felins i destresa amb la pilota als peus el van portar a signar per l’Atlético de Madrid. Ferm candidat a defensar la porteria de la Selecció Espanyola al Mundial del Brasil de 1950, una inoportuna lesió al genoll el va deixar fora. Va guanyar dues lligues de Primera Divisió al conjunt matalasser (1949-1950; 1950-1951) i una Copa Eva Duarte (1951-1952) abans de marxar a Vigo per militar al RC Celta, on va jugar tres temporades. Va penjar els guants al Crevillente Deportivo.

Vicenç Dauder, a la banqueta del Club Gimnàstic de Tarragona / FOTO: Dani Duch, Diari de Girona

ARCADI PRAT

Nascut a Santpedor el 1936, Arcadi Prat és considerat una institució al Bages per la seva trajectòria com a jugador, directiu, secretari tècnic, president i representant federatiu. Tota una vida dedicada al futbol. Educat, bromista, intel·ligent i proper. Són alguns dels trets característics d’un home compromès amb els seus clubs que no ha estat expulsat cap vegada en 70 anys de vinculació futbolística, com a jugador, tècnic i directiu. Un autèntic exemple dins i fora dels terrenys de joc.

Retirat com a futbolista, va començar la seva etapa com a entrenador dirigint el CF Santpedor, per passar posteriorment pel CE Manresa, el CF Navarcles, el CF Cardona, el CF Sant Salvador de Cercs, la UE Vic, el CF Olímpic Garriga, la UE Castellar i el CE Súria. En el seu darrer curs com a tècnic, va ser guardonat per la Federació Catalana de Futbol a la Nit de Campions per la seva brillant trajectòria, amb un total de 10 ascensos de categoria. Més tard, va ser secretari tècnic del CE Manresa en dues etapes diferents, per passar a ser directiu i acabar presidint l’entitat en un període. Actualment, als seus 84 anys, Arcadi Prat realitza les funcions de subdelegat de l’FCF al Bages-Berguedà-Cerdanya.

Central o lateral, Prat era un defensa hàbil, sòlid i ràpid al tall. Va debutar amb 14 anys al primer equip del CF Santpedor. Més tard, va signar pel CE Manresa i va ser seleccionat diversos cops per la Selecció Catalana Juvenil. Posteriorment, va jugar cedit uns mesos al Juvenil del FC Barcelona. Durant els seus 23 anys com a jugador va defensar les samarretes del CE Europa, el CE Sallent, el CE Puig-reig, el CE Berga, el CE Súria i el CF Gironella. Als 37 anys, minvat físicament per les lesions als genolls, va abandonar el futbol i va començar una prolífica trajectòria a les banquetes.

Arcadi Prat, segon per l'esquerra, un clàssic de les banquetes del Bages / FOTO: Arxiu Regió 7

ROBERTO ÁLVAREZ

Nascut el 1942 a Villamartín del Sil, a Lleó, Roberto Álvarez compta amb una àmplia experiència a les banquetes d’arreu de la geografia espanyola i especialment al territori català. Confessa que el futbol ha estat la seva gran passió i estil de vida. Ambiciós, estudiós i inconformista, Álvarez ha deixat un record inesborrable gràcies a la seva professionalitat, exigència i qualitat humana.

Va donar el tret de sortida a la seva etapa com a entrenador al Villarreal CF. Inquiet i amb ganes d’iniciar nous projectes, va dirigir el CD Acero, el CF Reus Deportiu, el CD Poblense, el Terrassa FC, la UE Lleida, el CD Teruel, el Polideportivo Almería, el Levante UD, el Palamós CF, la SD Ponferradina, la UE Gramenet, el CE Premià i la UE Tàrrega. De la seva trajectòria com a tècnic cal mencionar la consecució del títol de campió de Segona Divisió ‘B’ i ascens a Segona ‘A’ amb el Levante UD (1988-1989); i un històric ascens a Segona Divisió ‘B’ al capdavant del CE Premià (1998-1999).

Pel que fa a la seva etapa com a jugador, Álvarez va començar a jugar al CD San Pedro de Ponferrada i després de va militar, en dues etapes diferents, a la SD Ponferradina. Va continuar evolucionant i creixent com a futbolista amb la Cultural y Deportiva Leonesa, el Valencia CF Mestalla, el RCD Espanyol 'B', el CE Europa i el CF Badalona. Les seves greus lesions i constants molèsties físiques van provocar la seva prematura retirada als 24 anys, moment en què va passar al món de les banquetes.

Roberto Álvarez, en la seva presentació amb el Palamós CF el 1990. FOTO: Lluís Serrat / El Punt

PACO MARTÍNEZ BONACHERA

Paco Martínez Bonachera (Almeria, 1950) ha tingut una llarga i exitosa trajectòria com a entrenador. 22 temporades a les banquetes són sinònim d’una abundant col·lecció de records, experiències i moments per emmarcar. Enginyós, motivador, hàbil en la gestió dels grups i guanyador nat, a Bonachera li ha tocat viure totes les cares del futbol, passant de l’alegria indescriptible d’un ascens o títol amb el patiment per assolir la permanència.

El CE Manresa va ser el club on va començar a donar les seves primeres passes com a entrenador. A continuació, va dirigir el CE Europa, el FC Vilafranca, la UE Vic, el CD Blanes, la UD Gramenet –en dues etapes diferents–, el Girona FC, el CD Castellón, el FC Andorra, la UE Lleida –en dues etapes diferents– i el Club Gimnàstic de Tarragona. Entre els seus èxits, cal destacar l’ascens a Tercera Divisió amb el CE Manresa (1981-1982), la Copa Catalunya –antiga Copa Generalitat– amb el CE Blanes (1990-1991), i la consecució d'un títol de lliga de Segona Divisió ‘B’ amb la UD Gramenet (1993-1994).

Pel que fa al seu periple com a jugador, Bonachera va iniciar la seva carrera a les categories inferiors del FC Barcelona i després va fixar pel CE Manresa. Seguidament, va militar al CE L’Hospitalet i la UE Vic, abans de tornar al CE Manresa, on acabaria retirant-se.

Paco Bonachera, dirigint un entrenament de la UE Lleida / FOTO: Regió 7



ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA
Consulta tota la documentació de l'Assemblea General Ordinària del 2020.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, prement en Més informació.