Entrenadors històrics del futbol català: capítol 3
Comitè Entrenadors | 07/05/2020
Joan Escoda, Roberto Puerto, Antonio Linares, Lluís Pujol, Jordi Gonzalvo i Ferran Manresa protagonitzen una nova entrega de l’FCF dedicada als tècnics referents del futbol català.
Entrenadors històrics del futbol català: capítol 3
Jordi Gonzalvo, després del UE Lleida - CP Almería de l'ascens a Segona Divisió 'A' el 1987 / FOTO: Arxiu Dani Badia

La Federació Catalana de Futbol continua aquest dijous amb la sèrie dedicada als entrenadors històrics del futbol català, amb l’entrega d’un nou capítol en homenatge als tècnics referents de casa nostra. Joan Escoda, Roberto Puerto, Antonio Linares, Lluís Pujol, Jordi Gonzalvo i Ferran Manresa són els protagonistes de la tercera entrega del treball, amb el repàs de la seva trajectòria en equips d’arreu del territori on han marcat una època.

En una iniciativa conjunta del Comitè Tècnic d’Entrenadors, amb la col·laboració del membre de l’òrgan i representant a Barcelona, Julià Garcia, l’FCF centra aquest nou recull en la figura de sis entrenadors nascuts al llarg de la primera meitat del segle XX, respectant l’ordre cronològic de la seva data de naixement, amb l’ànim de documentar la seva àmplia experiència a les banquetes des de les categories d’elit fins a la territorial i la base, al llarg de les últimes dècades.

Antonio Linares, segon dret per la dreta, amb el Terrassa FC campió sub 23 de Catalunya el 1985 / FOTO: Arxiu Josep Manuel Gómez

JOAN ESCODA

“Ensenyar bé per aquells que han d’ensenyar bé”. Aquesta frase és de Joan Escoda (Constantí, 1932), que va convertir la docència de tècnics i la formació de jugadors en un mode de vida. Al llarg de més de tres dècades, va exercir com a director adjunt i professor de l’Escola Catalana d’Entrenadors, i va agafar-ne la màxima responsabilitat en el seu darrer període a l’FCF, amb la defunció de Domingo Balmanya, l’any 2002.

Alhora, la seva trajectòria està estretament vinculada amb el RCD Espanyol, com a coordinador i secretari tècnic de les categories inferiors a partir dels anys 70, i decisiu com a cercatalents en les arribades de joves promeses com Paco Flores o Dani Solsona. També va desenvolupar el mateix paper al CD Badia del Vallès, club del qual fou un dels creadors, i on va descobrir com a porter a Carles Busquets.

Iniciat com a entrenador al CF Santa Eulàlia i el CE L’Hospitalet, posteriorment també va dirigir el CF Blanca Subur i el CF Calafell. De forma paral·lela, durant la seva trajectòria ha estat vinculat al CE Sabadell i la UE Vic com a director esportiu, i més recentment, ha destacat com a president del FC Perafort, sent el fundador de l’escola de futbol de l’entitat.

Al seu torn, com a futbolista, Escoda va militar a la SD España Industrial, així com també a la Unió Atlètica d’Horta, la UE Sants i el CE Mataró, entre d’altres.

Joan Escoda, al centre, en una celebració en la seva etapa al RCD Espanyol / FOTO: Arxiu Maria del Mar Segura

ROBERTO PUERTO

Una dilatada carrera de 27 temporades consecutives al servei de les banquetes constitueix la carta de presentació de Roberto Puerto (Barcelona, 1942). Al llarg de la seva trajectòria com a tècnic va dirigir el CD Malgrat, el CE L’Hospitalet —on va ser l’avalador d’un emergent Joan Golobart—, l’AEC Manlleu o la desapareguda SD Ibiza, amb qui va pilotar l’anomenat Dream Team de les Pitiüses que va pujar a Segona Divisió ‘B’ el curs 1991-1992.

Alhora, el seu extens expedient arriba fins a la dotzena d’equips, incloent-hi la UDA Gramenet, el CFJ Mollerussa, el CF Balaguer —en dues fases diferents—, la UE Olot, la UE Sant Andreu —també en dues etapes— i l’EC Granollers. Tanmateix, va viure una experiència internacional al capdavant del Yokohama F. Marinos, per acabar tancant el cicle com a entrenador amb el CF Peralada.

Al seu torn, tornaria un tercer cop a la UE Sant Andreu en el paper de secretari tècnic.

Roberto Puerto, dirigint la UE Olot l'any 1988 / FOTO: Pere Duran, Diari de Girona

ANTONIO LINARES

Antonio Linares (La Corunya, 1946) és un gallec que va arribar a Catalunya per jugar i va fer-la ràpidament casa seva. El seu cognom va indissolublement lligat al Terrassa FC, amb qui va iniciar el seu periple a les banquetes i va aconseguir els majors èxits, marcant un abans i un després en l’entitat. Recollint un equip en crisi, el va refer amb jugadors joves i de la casa per pujar-lo a Segona Divisió ‘B’ la campanya 1986-1987, a més d’assolir el títol de campió sub 23 de Catalunya en les seves quatre temporades a la banqueta egarenca, entre la 1983-1984 i la 1986-1987, i un subcampionat d’Espanya en la mateixa competició, en el primer any.

Després de liderar aquella generació, també va dirigir la UDA Gramenet, la Unió Atlètica d’Horta, el CE Manresa, el CF Badalona, el Club Bellavista Milan i el CF Olesa de Montserrat, ascendint-lo a Tercera Divisió per primer cop en la història del club, el curs 2008-2009.

Golejador nat, com a futbolista Linares va explotar al RC Deportivo Fabril, per anar posteriorment a la SD Ponferradina i el Real Racing Club de Santander. A continuació, va desembarcar al Vallès Occidental per enrolar-se a les files del Terrassa FC, i també va defensar les samarretes del CD Tortosa, el CD Villena alacantí, la UDA Gramenet —amb qui va marcar 136 gols en cinc temporades i mitja—, el CF Santpedor i el CF Navarcles, amb qui es va retirar als 38 anys d’edat.

Antonio Linares, amb la col·lecció de trofeus personals, en el seu domicili de Terrassa / FOTO: Cristóbal Castro, Diari de Terrassa

LLUÍS PUJOL

Conegut popularment amb el sobrenom de ‘Pujolet’, el segell del FC Barcelona va associat amb Lluís Pujol (Castellbell i el Vilar, 1947), tant en l’època com a jugador i també com a entrenador. Al llarg d’una dotzena de temporades va actuar com a tècnic en totes les categories del futbol formatiu de l’entitat culer, passant per infantils i juvenils fins arribar a les banquetes del FC Barcelona ‘C’ i del llavors FC Barcelona Atlètic, a Segona Divisió ‘A’. Amant del joc combinatiu, era el director d’orquestra del juvenil que es va proclamar campió d’Espanya en la 1979-1980.

Posteriorment, també va passar per les banquetes d’altres formacions catalanes, com el CE Sabadell, el CFJ Mollerussa, el CE L’Hospitalet i la UE Castelldefels.

Format entre d’altres al CE Manresa, com a futbolista Pujol no va tardar en donar el salt al futbol base blaugrana en la posició de davanter, amb un breu pas pel CD Condal que el va projectar fins al primer equip. Set cursos vestit de curt al Camp Nou van servir-li per alçar una Copa de Fires, on va ser decisiu amb només dinou anys en el partit de tornada de la final, anotant un hat-trick a La Romareda, en la 1965-1966, a més de guanyar dues Copes d’Espanya, en la 1967-1968 i en la 1970-1971, període on va debutar amb la Selecció Espanyola Absoluta. També va jugar a Primera Divisió amb el CE Sabadell i el CD Castellón, i acabaria retirant-se dels terrenys de joc vestint la samarreta de la UE Sant Andreu.

Lluís Pujol es troba afincat en l'actualitat a Montejo de Cebas, Burgos / FOTO: Joan Ignasi Paredes, Diari Sport

JORDI GONZALVO

“Un pas endavant (pic de mans), quan surten al camp (pic de mans), jugadors i afició senten els colors, la senyera i la sardana ajunten cors”. Són les estrofes inicials d’una melodia que retrona sobre les aigües del Segre cada cop que hi ha partit al Camp d’Esports des de fa més de trenta anys. Futbol i música sempre han anat lligades en la ment de Jordi Gonzalvo (Barcelona, 1947), fill del mític futbolista Josep Gonzalvo II, i que ha deixat una gran empremta com a tècnic en les quatre províncies de Catalunya.

Un ascens amb l’extinta UE Lleida a Segona Divisió ‘A’ (1986-1987); un campionat de lliga de Segona Divisió ‘B’ amb la UE Sant Andreu (1991-1992); un altre amb el Club Gimnàstic de Tarragona (1996-1997); cinc promocions d’ascens a Segona Divisió ‘A’ com a entrenador; i un ascens amb la UE Figueres a Segona Divisió ‘B’ (1982-1983), en la segona de les tres etapes en què va dirigir els altempordanesos, dibuixen el palmarès d’or d’una figura il·lustre de les banquetes del país.

Completen el seu ampli currículum la UE Sant Andreu ‘B’, La Salle Bonanova, la UDA Gramenet, la UE Canovelles, el CFJ Mollerussa, el Levante UD, el Terrassa FC —en dues etapes diferents—, el CD Castellón i el Cádiz CF.

Amb l’ànim de buscar la coordinació i l’equilibri dels moviments dels seus futbolistes, aplicava exercicis amb cançons en els entrenaments, i fou el creador de la lletra i música de l’himne del Lleida l’any 1986, com a culminació de la seva obra artística, que es manté avui en dia.

Com a jugador, en la posició de migcampista, es va criar al FC Barcelona i el CD Universitario, per forjar una carrera a cavall de la UE Sant Andreu, el CD Blanes —en un parell d’etapes—, el CD Atlètic Balears, la UE Sitges i el CE Cerdanyola, on va penjar les botes.

Gonzalvo, a la vegada, també és conegut pel seu paper en el món de la comunicació, com a analista tècnic de les retransmissions de TV3 des de l’any 2001 fins l’actualitat, en partits de futbol català des de la Segona Divisió ‘A’ fins a les categories de base.

Jordi Gonzalvo, dirigint un entrenament de la UE Lleida al Camp d'Esports / FOTO: Arxiu Dani Badia

FERRAN MANRESA

Un total de 28 temporades treballant a l’entorn de la Segona Divisió ‘B’ i la Tercera Divisió, amb diversos càrrecs, converteixen Ferran Manresa (Santa Coloma de Gramanet, 1949) en un dels tècnics influents del futbol català contemporani. Ressalta especialment el seu estret vincle amb la UDA Gramenet en dues etapes diferents, amb deu campanyes entre el vell Camp del Fondo i el Nou Municipal de Can Peixauet, sis de les quals com a entrenador del primer equip, amb un títol de lliga de Segona Divisió ‘B’ en el seu palmarès (2000-2001), i dos play-offs d’ascens a Segona Divisió ‘A’, a més de viure’n un altre com a secretari tècnic de l’entitat.

Capítol a banda mereix també la seva relació amb el CE Júpiter, amb nou cursos a la banqueta de La Verneda en dos períodes alterns, on va signar el primer i únic ascens fins al moment del club a Segona Divisió ‘B’, en la 1986-1987.

L’AE Prat, el CD Blanes i la UE Castelldefels són els altres equips que ha dirigit, abans de viure la seva darrera experiència professional amb el RCD Espanyol, com a coordinador del futbol base i tècnic del filial. Al seu torn, en els últims anys ha exercit tasques de metodologia a la FE Grama.

Davanter de raça, va formar-se al FC Barcelona i la PB Anguera, i durant la seva trajectòria com a futbolista va passar pel CF Gavà, la UE Castelldefels, el CF Bon Pastor, el FC Palafrugell, el CD Adrianense, la UE Poble Sec, el FC Santboià, l’AE Prat, el CD Malgrat i el CE Júpiter.

Ferran Manresa, en la seva última etapa a les banquetes, amb el RCD Espanyol 'B', el 2011 / FOTO: RCD Espanyol

També pots recuperar:



ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA
Consulta tota la documentació de l'Assemblea General Ordinària del 2020.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, prement en Més informació.