Respectar el temps que necessita el cos per recuperar-se no és una comoditat: és una necessitat fisiològica.
El calendari esportiu pot exigir molt als futbolistes, però el cos necessita temps per recuperar-se. La ciència mostra que la fatiga provocada per un partit pot persistir durant diversos dies i que, en determinades circumstàncies, fins i tot 72 hores poden no ser suficients. Durant un partit, els jugadors alternen carreres, esprints, acceleracions i frenades, canvis de direcció, salts, xocs i nombroses accions tècniques. Tot això sotmet la musculatura i el sistema neuromuscular a un estrès considerable. Per aquest motiu, quan acaba un partit, el cos no torna immediatament al seu estat inicial sinó que comença un procés de recuperació que pot durar moltes hores i, en alguns casos, diversos dies.
Una revisió publicada a Sports Medicine ja assenyalava que els futbolistes professionals que disputen partits separats només per tres dies poden no haver recuperat completament el seu rendiment físic. Els autors relacionen la fatiga posterior al partit amb factors com la deshidratació, l'esgotament del glucogen muscular, el dany muscular i la fatiga mental.
Un dels errors més habituals és pensar que, si un jugador pot caminar, entrenar o competir l'endemà, ja està completament recuperat. La realitat fisiològica és més complexa. Una revisió sistemàtica que va analitzar 77 estudis i més de 1.100 esportistes va observar que diversos indicadors de fatiga continuaven alterats fins 72 hores després d'un partit. Entre aquests indicadors hi havia la capacitat de produir força amb els isquiotibials, el rendiment físic, el dany muscular i les molèsties musculars.
Per què és tan important deixar temps entre partits?
El descans és el període durant el qual l'organisme intenta reparar els teixits sotmesos a càrrega, recuperar les reserves energètiques i restablir el funcionament neuromuscular. Els esprints i els canvis de direcció, especialment freqüents en el futbol, tenen una important repercussió sobre la musculatura de les cames. Però, no tots els jugadors necessiten exactament el mateix temps de recuperació. L'edat, l'estat físic, la càrrega acumulada, els minuts disputats, la posició al camp, la intensitat del partit, el son, la nutrició i l'historial de lesions poden modificar les necessitats individuals.
La literatura científica sí que permet extreure una idea clara: reduir excessivament el temps de recuperació pot significar començar el següent partit quan l'organisme encara no ha completat el procés de recuperació. Aquesta qüestió és especialment important en períodes de calendari congestionat, quan els equips disputen diversos partits en pocs dies. En aquestes situacions, la gestió de la càrrega d'entrenament i del descans es converteix en una part fonamental de la preparació esportiva.
Descansar també és entrenar
En l'esport d'alt nivell encara existeix, de vegades, la idea que treballar més sempre és millor. Però l'adaptació esportiva no depèn únicament de l'entrenament: també depèn de la capacitat de l'organisme per assimilar aquesta càrrega i recuperar-se. De fet, les estratègies de recuperació —com el son, la nutrició, la recuperació activa, el massatge o la immersió en aigua freda— han estat àmpliament estudiades en futbol.
Quan parlem de descans entre partits, per tant, no hauríem de parlar únicament de rendiment esportiu. Un futbolista que competeix repetidament sense haver recuperat adequadament la seva capacitat física pot trobar-se en una situació de fatiga residual. Aquesta situació no implica automàticament que es produeixi una lesió, però sí que justifica una gestió acurada de la càrrega i de la recuperació. Per això, el descans entre partits no hauria de considerar-se un temps perdut. És una part essencial de la preparació del següent partit. En futbol, recuperar-se també és entrenar. I respectar el temps que necessita el cos per recuperar-se no és una comoditat: és una necessitat fisiològica.
